L'alimentació complementària es pot començar a introduir als sis mesos, fins llavors la llet materna cobreix totes les necessitats nutricionals de la criatura, ja que conté totes les proteïnes, greixos, vitamines, minerals... que el nen o la nena necessiten per al seu correcte desenvolupament.
L'OMS i la UNICEF recomanen lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos i lactància materna juntament amb d'altres aliments, formant part d'una dieta variada, a partir d'aquesta edat i, almenys, fins als dos anys de vida, continuant l'alletament natural fins que la mare i/o el fill ho vulguin.
Alletar els nostres fills i introduir el beikost de manera correcta és la millor manera de proporcionar-los una alimentació variada i saludable.
L'alimentació complementària o sòlids són tots els aliments que s'introdueixen en la dieta del nen a més de la llet, tant si són sòlids com líquids, fins i tot l'aigua. També rep del nom de beikost. Segons l'Organització Mundial de la Salut i l'UNICEF el millor és la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida de la criatura.
L'Acadèmia Americana de Pediatria també recomana lactància materna exclusiva fins als sis mesos. Consideren molt important tenir en compte el grau de desenvolupament del nadó a l'hora d'introduir el beikost ja que ens indicarà si el nen o la nena són prou madurs per començar a menjar altres coses a més de la llet: si poden mantenir-se asseguts tot sols, si han perdut el reflex d'extrusió, que és un reflex que tenen els nadons durant els primers mesos, que fa que instintivament escupin qualsevol cosa que els entri a la boca. També cal fixar-se si mostren interès pel menjar dels adults i si són capaços d'indicar amb gestos si volen més
menjar o no.
Els avantatges de no introduir el beikost abans dels sis mesos són diversos; la llet materna és l'aliment nutricionalment més complet i més important per a la criatura, hi ha menys risc d'al·lèrgies i intoleràncies que quan s'introdueix l'alimentació complementària massa aviat i el fet de donar el pit en exclusiva durant aquest temps ajuda la mare a recuperar el seu pes normal.
L'ordre d'introducció dels aliments en la dieta dels nadons, en general, no té gaire importància sempre que es tingui en compte que s'han de deixar per a més endavant els aliments al·lergènics o que poden produir intolerància. En la nostra cultura, solen introduir-se primer els cereals sense gluten, la fruita i la verdura, sense importar l'ordre en què s'introdueixen.
Després de donar el pit a la criatura, es recomana oferir petites quantitats dels aliments d'un en un, d'aquesta manera ens assegurem que cada nou aliment que introduïm en la seva dieta no li causa cap al·lèrgia o intolerància. Així, després d'una setmana aproximadament oferint-li un aliment, i després de comprovar que no li causa cap problema, començarem a incloure un altre aliment i així successivament. Oferirem els nous aliments durant el dia, millor que al vespre, per poder observar possibles reaccions. Si el nen no mostra gaire interès pels nous menjars i en té prou amb unes culleradetes o, fins i tot si es nega a tastar-los, no insistirem i li tornarem a oferir en un altre moment. Mai no se l'ha d'obligar a menjar.
Molts nens i nenes que prenen pit es mostren reticents a menjar altres coses que no siguin la llet materna durant un temps, fins i tot durant mesos, segurament perquè no necessiten cap altre aliment, ja que la llet materna cobreix totes les seves necessitats nutricionals. Se'ls ha de respectar i no forçar-los mai, a poc a poc aniran acceptant més aliments.
El moment de menjar ha de ser agradable igual que ho ha estat fins ara, quan el bebè s'alimentava només del pit matern. És bo deixar que els nens siguin part activa en la seva alimentació, donant-los una cullera per a ells, deixant que toquin el menjar, que experimentin, que descobreixin nous gustos com un joc ...
Per acabar, considerem interessant comentar alguns termes que apareixen relacionats amb la introducció de l'alimentació complementària. Quan es parla d'intolerància es tracta de la impossibilitat de digerir un aliment. Els símptomes solen ser vòmits i diarrees. La lactosa és el sucre de la llet, es troba tant en la llet materna com en la de fórmula; la intolerància a la lactosa, en els nens que prenen pit, sol ser un problema lleu i passatger i es pot continuar alletant sense problemes, en canvi, si és la llet de vaca la que produeix la intolerància s'ha de suprimir de la dieta del nen. El millor, quan la criatura pren pit a demanda, és retardar la introducció de la llet de vaca i derivats fins als dotze mesos.
El gluten és una proteïna que es troba en diversos cereals, una forma d'aquesta intolerància que pot ser greu és la malaltia celíaca. Si bé es recomana no introduir els cereals amb gluten en la dieta fins als vuit mesos, estudis recents demostren que és més important introduir-los a poc a poc i mentre encara s'està alletant, ja que continuar donant el pit a la criatura, almenys durant dos o tres mesos després d'haver introduït el gluten, sembla que protegeix al nen de patir una intolerància. Els cereals sense gluten, que poden introduir-se a partir dels sis mesos, són l'arròs i el blat de moro.
L'al·lèrgia és una reacció del cos davant d'un element extern, com un aliment, la pols, el pol·len... Els símptomes d'una al·lèrgia alimentària són variats; diarrea, vòmits, erupcions cutànies, dermatitis del bolquer, etc. Solen aparèixer entre dues i vint-i-quatre hores després d'haver ingerit l'aliment. Són molts els aliments que poden produir al·lèrgies, però els que les produeixen més freqüentment són: la llet de vaca, els ous i el peix, per aquest motiu es recomana no introduir-los en la dieta del nen fins als dotze mesos aproximadament, quan el seu sistema digestiu és ja més madur.
Centre de Recursos Juvenils La Palma
c/ La Palma, 6-10
25002 Lleida
Tel:. 973 700 667 Correu-e: info@alleta.cat
Accessibilitat /
Disseny web
: tresXnou
Som una associació formada per mares que donem suport a l'alletament natural i a